La Maria, al rebost, i l’Alfred, a la redacció.
Avui, per fi, fa bo
Feb 7th, 2010 by alf
Des de la finestra de casa
Feb 2nd, 2010 by alf
L’ametller brosta
Feb 1st, 2010 by alf
1) El 10 de gener aquest arbre semblava que encara dormia el són de l’hivern. 2) El primer de febrer, només tres setmanes després, l’ametller de can Sabaté ja ensenyava als caminants les seves ganes de viure. 3) Aquí, tal com està avui, 7 de febrer.
Marata, paisatge
Jan 25th, 2010 by alf
Marata, un poble del municipi de Les Franqueses, és poc conegut. Però els seus paisatges són així de bonics. Quan de temps ho seran? Això dependrà de tots nosaltres. Perque el vert s’acaba, devorat per l’especul.lació, que avança com una taca d’oli arreu. Els camps, com la muntanya i el mar, són un bon esquer perque els ciutadans s’empenyorin signant infinits pagaments a canvi de vehicles, torres, piscines, camps de golf… Propietats amb les que pensem que s’amortigüaran les nostres frustracions. Aclaparats pel tenir i el disfrutar a curt termini, no som. I quan un dia ens adonem de la gran trampa, ja ho em anorreat tot. De moment ens queden encara alguns recons com aquests de Marata per poder respirar i mirar a la distància. Els promotors ambiciosos, els polítics populistes, i els incultes nous rics ja ho han intentat i de moment no han pogut. Pero ara el perill es diu IV Cinturó. Recentment, aquesta varietat borda de l’èsser humà que és l’enemic de la terra torna a protagonitzar un espectacle repugnant: l’alcalde d’Ascó vol que en el seu poble hi hagi un cementiri nuclear.
Benvinguts a 2010, una odissea de la crisi
Jan 1st, 2010 by alf
De les Rambles a l’steampunk via Monturiol
Nov 16th, 2009 by alf
Detall de la rèplica de l’Ictineo II, de Narcís Monturiol i Estarriol. Trobar-la és fàcil. Baixes per la Rambles de Barcelona, al final gires a l’esquerra, i allà t’espera, arran de mar. “El submarí que hi ha al costat del Maremagnum”, que diuen els de Microsiervos. Es va construir per a la pel.lícula Monturiol, el senyor del Mar, d’en Bellmunt i s’hi comences a preguntar-te el perquè i el com aviat et trobaràs dins del món de steampunk. Però atenció, hi ha qui no n’ha pogut sortir. I es compren quan trobes aquest tipus de coses, o quan per exemple et submergeixes a Voyages Extraordinaires. Immersió!
“(…) Adiós, esposa; adiós, hijos;
llanto no derraméis más;
que la estrella que me guía
en el fondo está del mar”
Poesia escrita per en Monturiol la nit abans de varar l’Ictineo (17 de Novembre de 1858).
Text complert
Tardor 2009, coexistència de gelats i castanyes
Oct 25th, 2009 by alf
Estem a la tardor i les castanyeres ja han montat la parada, encara que ara venen també llaminadures, en un procés que desembocarà indefugiblement en la pèrdua de sentit de la seva activitat. Com tants altres comerços i oficis dels indrets turístics, d’altre banda.
Tret del forn, la resta de la imatge se sembla poc amb el record que tinc de menut de les parades de castanyes: una paperina feta amb fulls de diari, plena de castanyes torrades encara fumejants (i sempre amb dos o tres d’elles corcades), que ens escalfava les mans balbes.
El mateix dia, i pujant per Cardenal Casañas, veig que al Forn del Pi encara anuncia gelats. I és que aquests dies torna a fer bo. Res és el que era?


Febrer 2010. La noguera hiverna i el sol es pon. Al dia següent hi afegeixo una altra posta de sol, des d’una altra finestra. És la imatge gran. 































