Feed on
Posts
Comments

Advertència

Per motius personals aquest blog s’interrompirà durant un cert temps.

Cargol

Tomàquet es la única paraula en català que només treguent un accent pasa a ser un diminitiu, el tomaquet. Bé, doncs aixó és un tomaquet, un tomàquet petit, en creixement, dels primers de la temporada.

Poques referències a la xarxa sobre el mot ‘carmallola’. Les que hi ha estan relacionades amb la Cerdanya. Enric Gràcia explica que en aquesta comarca és diu axí al bolet cama-sec, basant-se en autors com Ballarà i Coromines. Jo n’havia parlat en el blog calgitanet. Ara ho faig un altre cop perque avui l’Enric (un altre Enric) n’ha portat un bon grapat, collits a Bohí. Però m’ha sorprés que a Marata en diguin ‘moixernons” o ‘carreretes’. La viquipèdia aclara la qüestió: és el cama-sec, també anomenat carrereta o fals moixernó (Marasmius oreades), ens diu.

La vida als marges del camí

De casa a Cardedeu, si un va a peu i xino-xano, aquest mes de juny pot anar tafanejant pel camí, que el resultat val la pena. Hi ha molta vida en els seus marges. Aquest recull del que he fotografiat avui n’és una petita prova. El meu destí era Hissenda, a Barcelona. D’entrada, els guàrdies civils que tenen cura de la máquina detectora de perills feien cara de pomes agres; el públic anava amunt i avall, sembla que convençuts de tenir entre mans afers dels que en depén la sort del món. Com sempre el taulell que separa empleats de clients seguia marcant la frontera entre els qui els falta temps i els qui no tenen tanta presa. En una de les cues que m’ha tocat fer he sentit una frase que m’ha cridat l’atenció:  ”Vuelva usted mañana y lo intentaremos”. No, no era una psicofonia de l’esprit del gran Mariano José de Larra. Era que els ordinadors estaven averiats. Tot un altre món. Un edifici burocràtic, asèptic, controlat, fosc, fred, malalt i car. L’estètica de la morgue versus l’esclat de vida dels modestos marges del camí.

Els núvols avancen

I ara floreixen els cactus


També floreix ara l’olorosa xeringuilla, que tapa els rajols del mur.

La parra desperta amb força

Parra i heura.  La força i la generositat de la primera és aprofitada per la segona, la enfiladissa, més feble i improductiva, però amb una estratègia oportunista, efectiva… per a ella.  Amb què estic pensant?

La parra rebrota i l'heura s'hi enfila

Aquest mes de maig l’englantina compleix tres anys, alegrant totes les primaveres el costat de la casa, i enmarcada per  les anelles de ferro que un dia varen folrar les rodes d’un dels carros de la casa. Per celebrar-lo s’ha vestit de gal.la.

Older Posts »